Dado que mi inspiración está bajo mínimos y hace ya una semana que no escribo, voy a transcribir el artículo que redacté para la revista de exalumnos de la Universitat Pompeu Fabra Nexe sobre Madrid y sus rincones, el primero de -espero- una larga serie.Madrid i els seus racons
No sé quants Antics Alumnes de la UPF viuen a Madrid, però segur que molts hi viatjen sovint per feina, ja que ara, amb l’arribada de l’AVE et plantes a Atocha en poc més de dues hores i mitja. És com agafar el metro a l’estació de Sants per fer un recorregut una mica més llarg de l’habitual, i canviar de ciutat enlloc de canviar de barri. Si heu estat a Madrid us haureu adonat que és molt més bulliciossa que Barcelona. Que si la capital catalana és gran, la madrilenya és enorme, i que les possibilitats generals per fer qualsevol cosa, sobretot a nivell cultural, es multipliquen.
Caminant pels carrers de Madrid, un se n’adona que està envoltat de teatres, de sales d’exposicions, de museus i de cinemes i que als cinemes els cartells están pintats. És a dir que hi ha retrats –més o menys afortunants- del Richard Gere o de la nena de Camino enlloc de les tradicionals fotos publicitàries de les pel.lícules. També és curiòs el fet que no hi ha dia que passi a Madrid sense que et trobis un personatje televissiu pel carrer. Aquí és molt probable trobar-se a la Eva Hache comprant el peix al mercat, a l’Aída sopant a la taula del costat a un restaurant o tenir com a veï al Tamar Novas, el nebot del Bardem a Mar Adentro (tots tres fets verídics ocorreguts la setmana pasada).
Però més enllà de l’atzar i el fet de semblar que visquis en un gran plató de televissió por un pul.lulen dessenes d’actors i actrius que van apareixent a les series de Telecinco i Antena 3, aquesta ciutat té una gran quantitat de racons per descobrir i d’experiències per viure. Podria aconsellar les activitats típiques que s’han de fer a Madrid: menjar un entrepà de calamars a la Plaza Mayor, veure una cervesseta i una patates fregides al Retiro el diumenge al matí –quan més que un parc semblen les Rambles un dissabte a la tarda- o visitar la Puerta de Alcalà mírala mírala.
Tot això està molt bé, sí, però si hi ha temps i ganes, no hi ha res com passejar pels voltants del Palau Reial de nit. Veure aquest edifici grandiòs il.luminat per unes llums tenues mentre camines pels seus jardins solitaris no té preu. Tampoc té preu passar-se una hora davant del Jardí de les Del.lícies, al museu del Prado, observant tots els detallets que El Bosco va tenir la paciència de pintar. Perdre’s pel barri de Malasaña i escollir, a l’atzar, qualsevol dels moltíssims locals que hi ha escampats és una altre activitat recomanable. Però com us he dit, hi ha tantes activitats recomanables com persones habiten aquesta metrópoli, és a dir, milions. I poc a poc, intentaré descobrir-lesper anar-les explicant en aquesta secció madrilenya de la revista AnticsUPF.